Llicències d'ús

Creative Commons

Creative Commons  és una corporació sense ànim de lucre fundada amb l’objectiu d’oferir un tipus de llicències a aquelles persones que volen cedir gratuïtament a tercers drets sobre les seves obres com els ofereix la Llei de la propietat intel·lectual.

1. Atribución (BY): para usar una obra en cualquier tipo de medio es imprescindible citar al autor de forma explícita.
2. CompartirIgual (SA): se puede usar una obra para crear otra, siempre y cuando esta se publique con la misma licencia que la obra original.
3. NoDerivadas (ND): puedes usar una obra para cualquier cosa, siempre y cuando no la modifiques. Un ejemplo sería coger una foto de un cielo y editarla para añadir un avión pasando por encima, o modificar la velocidad de un clip de audio.

4. NoComercial (NC): puedes usar usar una obra para generar otra obra, siempre y cuando no vayas a ganar dinero con ella. Es muy común en las fotos de Flickr.

5. TIPOS DE LICENCIAS

6. 1.- Reconocimiento (by) 

7. Se permite cualquier explotación de la obra, incluyendo una finalidad comercial, así como la creación de obras derivadas, la distribución de las cuales también está permitida sin ninguna restricción.

8. 2.- Reconocimiento – NoComercial (by-nc)

   Se permite la generación de obras derivadas siempre que no se haga un uso comercial. Tampoco se puede utilizar la obra original con finalidades comerciales.

   3.- Reconocimiento – NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa)

   No se permite un uso comercial de la obra original ni de las posibles obras derivadas, la distribución de las cuales se debe hacer con una licencia igual a la que regula la obra original.

   4.- Reconocimiento – NoComercial – SinObraDerivada (by-nc-nd)

   No se permite un uso comercial de la obra original ni la generación de obras derivadas.

   5.- Reconocimiento – CompartirIgual (by-sa)

   Se permite el uso comercial de la obra y de las posibles obras derivadas, la distribución de las cuales se debe hacer con una licencia igual a la que regula la obra original.

   6.- Reconocimiento – SinObraDerivada (by-nd)

   Se permite el uso comercial de la obra, pero no la generación de obras derivadas.

Xarxes informàtiques IV. Xarxes locals

ELS DISPOSITIUS DE XARXA
Són perifèrics de comunicació que possibiliten la interconnexió entre dispositius de forma cablejada o sense fil.

D'una banda estan les targetes de xarxa, i per una altra els dispositius d'interconnexió com són el router, l'hub o concentrador, el switch o commutador i WAP o punt d'accés.


Targetes de xarxa:
L'estació de treball o servidor, ha de comptar amb una targeta de xarxa que permeta a eixe ordinador connectar amb la resta de què hi ha en la xarxa.


Router:
És un dispositiu que proporciona connectivitat a nivell de xarxa o nivell tres en el model OSI.


HUB:
Concentrador o ethernet hub, un dispositiu per a compartir una xarxa de dades o de ports USB d'una computadora.


Switch:
Commutador (switch) és el dispositiu digital lògic d'interconnexió d'equips que opera en la capa d'enllaç de dades del model OSI.
0

WAP:
Sigla de l'expressió anglesa wireless application protocol, 'protocolo d'aplicació sense hilos', en telecomunicacions, protocol que permet accedir a Internet des d'un telèfon mòbil.





La connexió entre els diferents dispositius d'una xarxa local es realitza mitjançant un SISTEMA DE CABLEJAT. Els més utilitzats en la majoria d'aquestes xarxes són la fibra òptica i el cable de parell trenat.


Fibra óptica:
La fibra òptica és un mitjà de transmissió, empleat habitualment en xarxes de dades i telecomunicacions, consistix en un fil molt fi de material transparent, vidre o materials plàstics, pel qual s'envien polsos de llum que representen les dades a transmetre. El feix de llum queda completament confinat i es propaga per l'interior de la fibra amb un angle de reflexió per damunt de l'angle límit de reflexió total, en funció de la llei de Snell. La font de llum pot provindre d'un làser o un díode led.

Cable Par Trenat:
És un tipus de connexió que té dos conductors elèctrics aïllats i entrellaçats per a anul·lar les interferències de fonts externes i diafonía dels cables adjacents.





Podem distingir diferents TIPUS DE XARXES segons com estiguen connectats els seus components: xarxa cablejada, xarxa sense fil, xarxa PLC i xarxes híbrides.


Xarxa cablejada:
Una xarxa cablejada connecta dos o més ordinadors per mitjà d'un cable. També és possible agregar a la xarxa impressores i altres dispositius. Per a la connexió és necessari un commutador (switch) , que sovint ve integrat en el router. Només les persones autoritzades tenen accés a les dades compartits en la xarxa.


Xarxa sense fil:
De totes les connexions sense fils, la més popular és la Wi-Fi (wireless fidelity) , una sèrie de normes i d'estàndards per a xarxes sense fils que es basen en les especificacions IEEE 802.11. Però també té els seus problemes. El més greu és que es pot "interceptar" fàcilment la xarxa i, si es tenen els suficients coneixements informàtics, es poden burlar les mesures de seguretat i accedir a ella.


Red PLC:
PLC són les sigles de Power Line Communications i el seu objectiu actual és proporcionar-nos connectivitat amb xarxes locals a través de la instal·lació elèctrica ja existent en llars i empreses. És a dir, PLC utilitza el cablejat de les nostres cases per a transmetre dades a més del corrent elèctric.


Xarxa hibrida:
En la topologia híbrida o topologia mixta les xarxes poden utilitzar diverses topologies per a connectar-se. La topologia mixta és una de les més freqüents i es deriva de la unió de diversos tipus de topologies de xarxa, d'ací el nom de "híbridas" o "mixtas". Exemples de topologies mixtes: en arbre, estrela-estrela, bus-estrela, etc.

Xarxes informàtiques I. Tipus de xarxes

Tipus de xarxes:

-Segons el seu abast o àrea de cobertura:                                

Aquesta xarxa es la cual es emprada mijançant la seua cobertura.
PAN. Personal area Network:
Aquest tipus de xarxa es abastada per l'àrea personal d'un usuario.Pot ser per mitjà de cables o sense ells.
Exemples: dispositius com ordinadors, smartphones, impressores, scanner...





LAN (Local Area Network): En aquest tipus de xarxa s'interconnecten una sèrie d'ordinadors i dispositius perifèrics en una àrea de fins a 200 metres, i es pot arribar a 1 km de distància amb l'ús de repetidors. Considera tant el programari com el maquinari.
Este tipus de xarxa segons la seua area de cobertura es donada des de el rooter fins als ordinadors o altres tipus de dispositius






- CAN (Campus Area Network): El terme CAN o Campus area network s'utilitza comunment per a la xarxa que abasta un campus universitari o base militar. És una LAN ampliada, ja que pot interconnectar diversos edificis entre si cobrint grans distàncies.






- MAN (Metropolitan Area Network): Una xarxa MAN o d'àrea metropolitana, correspon a una xarxa d'Alta Velocitat (Banda Ampla), que abasta zones extenses de cobertura dins d'una ciutat o municipi. Pot ser privada o pública.





https://sites.google.com/site/xarxadordinadorsjp/xarxa-d-ordinadors/diferents-tipus-de-xarxes/segons-el-seu-abast


-Segons el seu nivell d'accés o privadesa:
Hi ha 3 tipus de xarxes segons la seua privadesa: Internet, intranet i extranet.

-Internet: Xarxa infomàtica a nivell mundial que utilitza linea telefònica per transmitir informació.
Exemples: Qualsevol pàgina web pública es considerada internet.






-Extranet: Una extranet és una xarxa privada que utilitza protocols d'internet, protocols de comunicació i, habitualment, una infraestructura pública de comunicació per compartir de forma segura part de la informació i serveis propis d'una organització amb proveïdors, clients, socis o altres organitzacions

-Intranet: Es una xarxa informàtica, la cual funciona només amb la organització la cual pertany; es a dir, per exemple en una empresa...




-Segons la seua relacio funcional:
Quan un client o usuari demana la informació a un servidor que li dóna resposta és una Relació Client / Servidor, en canvi quan en aquesta connexió una sèrie de nodes operen com a iguals entre si, sense client ni servidors, parlem de Connexions punt a punt o P2P.
Hi ha dos mètodes:
-La que el servidor li dona informació al client.
-La que els clients es reparteixen la informació entre si.







-Segons la seua tipologia:La Topologia d'una xarxa, estableix la seva classificació sobre la base de l'estructura d'unió dels diferents nodes o terminals connectats. En aquesta classificació trobem les xarxes en bus, anell, estrella, en malla, en arbre i xarxes mixtes.

Equips informàtics i sistemes operatius VI. Sistemes operatius.

Sistemes operatius



Un sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc.), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.





Quines funcions té?El sistema operatiu ens permet fer diferents tasques amb un ordinador.
1ª) El que s'anomena control dels processos.
El sistema operatiu es capaç de controlar tots els processos que estiguin treballant a la vegada i repartir d'una manera eficient la memòria.
2ª) Gestionar la memòria. Una de les funcions de la gestió de la memòria, té a veure amb el que s'anomena dispositius que anomenem d'entrada i surtida.
3ª) Control d'arxius. Sistema operatiu es capaç de crear una mena d'arxius que permeti a l'usuari emmagatzemar la nostre informació.
4ª) El sistema de comunicacion. Permet que els usuaris es puguin comunicar amb altres a través de les xarxes socials. Un sistema operatiu ha de ser capaç de permetre la comunicació en xarxes.
5ª) Sistema de seguretat. Qualsevol sistema opoeratiu ha de ser capaç de garantir la seguretat del sistema d'arxius, que la memòria arribi bé a totes les aplicacions, etc. Que l'ordinador funcioni bé.
6ª) Sistema d'ordres. Tot sistema operatiu ha de permetre que ens poguem conectar i comunicar mitjançant ordres.


Diferents tipus de sistemes operatius:




Linux:


És un conjunt de programes que li permeten interactuar amb el seu ordinador i executar altres programes. Un sistema operatiu consisteix en diversos programes bàsics que són necessaris l'ordinador per poder comunicar i rebre instruccions dels usuaris; com ara llegir i escriure dades al disc dur, a cintes ia impressores; controlar l'ús de la memòria; i executar altres programes. La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. En un sistema GNU / Linux, Linux és el nucli. La resta del sistema operatiu consisteix en altres programes, molts dels quals van ser escrits per o amb el projecte GNU. Com que el nucli Linux aïllat no forma un sistema operatiu funcional, preferim utilitzar el terme "GNU / Linux" per referir-nos als sistemes que la major part de les persones diuen de manera informal "Linux".
Windows:Windows és un sistema operatiu desenvolupat per l'empresa de softwere Microsoft Corporation, el qual es troba dotat d'una interfície gràfica d'usuari basada en el prototip de finestres (el seu nom en anglès). Una finestra representa una tasca executada o en execució, cadascuna pot contenir el seu propi menú o altres controls, i l'usuari pot ampliar-la o reduir-la mitjançant un dispositiu senyalador com el ratolí o ratolí




Mac OS:



Darrere de cada Mac està la potència de macOS, un sistema operatiu que et permet fer coses impossibles en qualsevol altre ordinador. La raó és molt senzilla: macOS es va dissenyar per al maquinari en el qual està instal·lat, i viceversa. Ve amb un munt d'apps extraordinàries i, gràcies a iCloud, s'assegura que les fotos, els documents i totes les teves coses es sincronitzin a tots els teus dispositius. Per això el teu Mac s'entén a la perfecció amb l'iPhone. A més, està pensat per protegir la teva privacitat i la teva seguretat.

Equips informàtics i sistemes operatius V. Connectar un perifèric a l'ordinador

Que és un port de comunicació?

Els ports de comunicació són eines que permeten gestionar i intercanviar dades entre un computador (generalment estan integrats en les targetes mares) i les seves diferents perifèrics, o entre dos computadors



Què és un driver?



Device driver, traduït com "controlador de dispositiu" o "controlador de dispositiu", és l'element programari utilitzat en diversos sistemes operatius. ... Windows Driver Model, és una estratègia de Microsoft per facilitar un desenvolupament simple de controladors per a dispositius compatibles amb Microsoft Windows.







Ací vos deixe amb una image de les parts d'un ordinador amb els seus noms:

Equips informàtics i sistemes operatius IV. Dispositius perifèrics

Un perifèric és un dispositiu que, tot i formar part de l'ordinador, es troba fora del contenidor principal (anomenat caixa o torre). Actualment també es fa referència com a perifèrics als dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador.

Un aparell que permet al ordinador “mostrar” les dades a l’exterior, normalment visualment.

Serveixen per a desar dades i informació per un temps llarg, al contrari que la memòria de treball

S'anomena Entrada/sortida (E/S), de vegades designats per l'acrònim I/O, derivat de l'anglès Input/Output, als intercanvis d'informacions entre el processador i els perifèrics que li són associats en un sistema basat en un processador, un microprocessador, un microcontrolador o PLC. D'aquesta manera, el sistema pot reaccionar als canvis en el seu entorn o, fins i tot, controlar-los.

Equips informàtics i sistemes operatius III. Estructures d'emmagatzematge

Estructures d'emmagatzematge

Els dispositius d'emmagatzematze en funsió de la seua tecnología s'agrupen en:

-Emmagatzematze secundari:

En general, les unitats òptiques i les unitats magnètiques formen part de l’emmagatzematge secundari, en el sentit que no és accessible directament per la UCP (unitat central de processament), però en canvi hi pot accedir mitjançant canals d’entrada/sortida, de manera que transfereixi la informació volguda fent servir dispositius controladors.

Per a emmagatzemar informació s'usen principalment tres tecnologies:


Magnètica (ex. disc dur, disquet, cintes magnètiques);
Òptica (ex. CD, DVD, etc.)
Alguns dispositius combinen ambdues tecnologies, és a dir, són dispositius d'emmagatzematge híbrids, per ex., discs Zip.
Tecnologia Flash (targetes de memòries flash)






-Emmagatzematze terciari:

Podríem considerar que hi ha un tercer nivell d’emmagatzematge. En aquest cas, tenim una biblioteca formada per dispositius d’emmagatzematge terciari que han de ser inserits en el sistema informàtic mitjançant un sistema robotitzat segons les demandes del sistema. És a dir, l’accés a la informació es produeix d’una manera totalment automatitzada, sense intervenció humana.

Un exemple d’això serien els sistemes automatitzats que serveixen per a música i que contenen una gran quantitat de CD (jukebox), o bé, biblioteques de cintes amb dades.





-Emmagatzematze fora de linea:

Els sistemes d’emmagatzematge fora de línia són un mitjà d’emmagatzematge de dades que no està sota el control d’una unitat de processament. Per tal d’accedir a la informació continguda en aquests dispositius cal la intervenció humana: una persona ha d’inserir el dispositiu d’emmagatzematge en un aparell lector i, un cop fetes les operacions necessàries, cal que la persona el desconnecti manualment.Podem esmentar com a exemples actuals d’aquests dispositius els discos òptics, les memòries flaix, els discos durs extraïbles, els cartutxos de cintes amb dades. Fa temps es feien servir disquets o discos zip.





-Emmagatzematze en xarxa:
L’emmagatzematge en xarxa consisteix a desar la informació (normalment en forma de fitxers) en un o més ordinadors anomenats servidors, els quals fan accessible aquesta informació a altres ordinadors anomenats clients, els quals hi accedeixen com si fos emmagatzemada localment.








-Emmagatzematze redundant:

Els sistemes d’emmagatzematge redundant s’implementen mitjançant el que s’anomena RAID (redundant array of inexpensive disk), en català: ‘conjunt de discos barats redundants’. Aquesta és una tecnologia que permet assolir alts graus de fiabilitat en l’emmagatzematge d’informació a partir d’un conjunt de discos durs de baix cost que ens podem trobar en qualsevol ordinador personal (PC).


-Què és una partició de disc?Una partició de disc, en manteniment, és el nom genèric que rep cada divisió present en una sola unitat física d'emmagatzematge de dades. Tota partició té el seu propi sistema d'arxius (format); generalment, gairebé qualsevol sistema operatiu interpreta, utilitza i manipula cada partició com un disc físic independent, tot i que aquestes particions estiguin en un sol disc físic.


-Què és un arxiu o fitxer?Un arxiu o fitxer informàtic és un conjunt de bits que són emmagatzemats en un dispositiu. Un arxiu és identificat per un nom i la descripció de la carpeta o directori que el conté.


-Què és el sistema d'arxius?Un sistema d'arxius són els mètodes i estructures de dades que un sistema operatiu utilitza per seguir la pista dels arxius d'un disc o partició; és a dir, és la manera en què s'organitzen els arxius en el disc.

-Quin sistema d'arxius utilitzen Windows, Linux, Mac OS i Android?


Sistemas de archivos en Windows, MAC y Linux:

FAT ( File Allocation Table ) Es uno de los tipos más simples de los sistemas de archivos. ...
NTFS NTFS ( New Technology File System ) se introdujo en Windows NT y en la actualidad es un sistema de archivos importante para Windows. ...
Refs ( sistema de archivos Resilient ) ...
HFS. ...
HFS+ ...